El seu etiquetatge ho diu, és un plaer per als que en gaudim, és art tot el que fa amb el seu talent, barreja de la seva ànima i és indiscutiblement l'estil de qui sap què fa, i fa bé.
És com un perfum dels que m'agraden a mi, sec, dolç, especiat, concentrat. Amb poc basta per sentir-la, i dura... i dura la seva aroma.
És la pastilleta de xocolata de 70%, només la podem paladejar els gurmets.
Eloqüent, sincera, vertadera i quan es desencaixa té el perfil d'un geni. No puc dir res que no sigui bo, per a mi no té res que li sobri, tot el que té és per gaudir-ne, cada un a la seva manera.
Avui he descobert un altre dels seus talents, una faceta desconeguda. He pogut llegir els seus sentiment i l'he vista nua, filla, dona, patint, estimant i perdonant.
No m'agrada la font de la seva inspiració perquè l'ha feta patir, però he de reconèixer , egoistament, que després de llegir i sentir la seva angoixa li hem d'estar agraïts, perquè potser, sense el seu tarannà, no seria tan bella la seva obra. Tots els poemes després de l'amor són més sentits quan s'escriuen i encara més quan es llegeixen.
Què te puc dir, Garaix, que tu no sàpigues ja?, estic venuda, te desitjo l'èxit popular, perquè a mi ja m'has guanyada, fa estona.
Esper que aquesta tebior d'ara pugui donar-te, de tant en tant, qualque encís atziac, i així també gaudirem, si ho contes, d'aquets tifó de paraules que t’omplen
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada