Tiramisù



Ingredienti:

200 gr di mascarpone
100 gr di zucchero a velo
5 tuorli d'uovo
100 gr di zucchero
100 ml di panna
pan di Spagna
caffè espresso
cacao amaro


Preparazione:


Lavorare insieme il mascarpone e lo zucchero a velo. Aggiungere uno alla volta i rossi d'uovo sbattendo bene. Montare la panna, montare l'albume a neve, aggiungendo lo zucchero un po' alla volta, e amalgamare il tutto con cura. Foderare una pirofila con il pan di Spagna, spennellarlo con il caffè, farcire a strati. Lasciare in frigo per almeno due ore e spolverare con cacao amaro prima di servire.


Dedicato a Daniela, qui fai il millore tiramisù dil mondo

it bags



L'història ...
El segle pasat les dones no tenien res en propiedad, i per tant no tenien necesitat de porta res que no fos elles mateixes. Però el anys vint les dones varen començar a portarlos.


Al principi eren petits, però aixi com elles coien força dins la societat, ells tornaven cada pic mes grossos.


Avui, pots anar en roba estripada, en una camisa bella, em un calçons vaqueros, però ni tan sols una joia mos pot donar mes securetat, elegancia, poder.
Els em perfeccionat tant, que en tenin un per cada moment, per cada vestit, per cada estació, dintre hi duim... casa nostra, la familia, els cales ... tot lo que rehivindica el notra lloc a la sociedad. Son l'estendart de l'anima de la dona quel porta.

Ara ells tambè se n'han donat del seu poder i timidement els comencen a incorpora al seu luc, però com semprè el mon ja es nostra.





Sabala





Que hi trobau ? ni a més, mirau-les




Ja vos hi heu trobat?, encara no, bè qualque dia ...

Avui parlare de ...

Aquets blog te una correctora de luxe, ja no hi haura faltes.

Moltes gràcies darling

Homes ... arribant als 40, un somni


Heroi, pirata, sense família, lliure, amb casa ,vehicle i negoci propi l'Arcadia, capitanejant la seva vida i de tant en tant d'algú d'altre, idealista, enfrescat en política, conscienciat i defensor de la Terra, amb una passat desconegut, respetat per tots i admirat per les dones. Un romàntic.
Qui no voldria ser ell, maldament només sigui un personatge de còmic?
El meu homenatge ... nene, tu vales mucho!

Quant a ella

El seu etiquetatge ho diu, és un plaer per als que en gaudim, és art tot el que fa amb el seu talent, barreja de la seva ànima i és indiscutiblement l'estil de qui sap què fa, i fa bé.

És com un perfum dels que m'agraden a mi, sec, dolç, especiat, concentrat. Amb poc basta per sentir-la, i dura... i dura la seva aroma.

És la pastilleta de xocolata de 70%, només la podem paladejar els gurmets.

Eloqüent, sincera, vertadera i quan es desencaixa té el perfil d'un geni. No puc dir res que no sigui bo, per a mi no té res que li sobri, tot el que té és per gaudir-ne, cada un a la seva manera.

Avui he descobert un altre dels seus talents, una faceta desconeguda. He pogut llegir els seus sentiment i l'he vista nua, filla, dona, patint, estimant i perdonant.

No m'agrada la font de la seva inspiració perquè l'ha feta patir, però he de reconèixer , egoistament, que després de llegir i sentir la seva angoixa li hem d'estar agraïts, perquè potser, sense el seu tarannà, no seria tan bella la seva obra. Tots els poemes després de l'amor són més sentits quan s'escriuen i encara més quan es llegeixen.

Què te puc dir, Garaix, que tu no sàpigues ja?, estic venuda, te desitjo l'èxit popular, perquè a mi ja m'has guanyada, fa estona.

Esper que aquesta tebior d'ara pugui donar-te, de tant en tant, qualque encís atziac, i així també gaudirem, si ho contes, d'aquets tifó de paraules que t’omplen

La cosa nostra


De entrada mi sexo, mi edad y mis estudios no me permiten alcanzar el puesto que mis conocimientos y experiencia profesional acreditan. Pero hoy por hoy lo que cuenta en nuestra sociedad es llegar y llamar con un título bajo el brazo o con algo entre las piernas.

Lamentablemente después de haber trabajado y estudiado al mismo tiempo, solo puede alcanzar un FP2, en clases nocturnas con un gran sacrificio de mis horas de ocio, propias de la edad en que acontecían los hechos.

Así pues, transcurridos veinte años y después de creer haber alcanzado un buen trabajo, y pensar haber tocado el techo del éxito profesional (yo no quería, ni necesitaba nada más), la empresa quiebra, y ... ala, vete aquí que la mujer eficiente, trabajadora, ya madre y esposa. Se encuentra nuevamente teniendo que tamborilear con esta nueva generación de diplomados, licenciados y demás pluses sin catalogar.
No quiero quedarme en casa, me apetece trabajar, forma parte del ocio social y de la vidilla que da la masa que se mueve en la ciudad.

Entonces, surge. y trabajo, me adapto, me gusta, me implico y voy mejorando. Y de pronto, un buen día, se que las opciones son ...
Obligada a trabajar en un horario descatalogado e impropio de mis deseos i/u obligada a aprender la constitución, la ley de función publica, el estatuto de autonomía y todas las chominadas que tienen nombre propio, empiezan en mayúsculas y que algún cerebro prodigioso cree indispensable para poder ejercer de triste auxiliar administrativo; ya ni siquiera de funcionario, tan solo para ser un pringadillo laboral, interino o similar de esta, mi tierra. Para la atención de la ciudadania, esperando después de los conocimientos adquiridos, ejercer de gabinete de asesoramiento jurídico ! como mínimo!

Para luego, cuando estas dentro, ver que la inmensa mayoría de la representación de esos puestos y otros de igual o superior escalafón, estas ocupados por personajes que, aun subidos en unos enormes zancos no me alcanzan ni en sueños. Una sutil pero inmensa mayoría no saben como ejercer la función básica de escribir, hablar con coordinación y amabilidad, se han olvidado de en el ejercicio de sus funciones, de ejercer sus funciones (valga la redundancia), esas por las que han estado estudiando, invirtiendo y anelando durante años.

Y averiguas que el único fin, de todos esos esfuerzos, fue para pasar el resto de su vida profesional suspirando y soplando (yo creo que suspirando por lo que hubieran podido ser y no serán, y soplando por la vergüenza de haber olvidado a lo que vinieron).

Triste, pero cierto. Entonces es cuando pienso que no vale la pena dejar de ser quien soy, no quiero invertir más tiempo en conseguir ser uno de ellos. Me quiero, me gusto, me deseo sintiendome de aquí, de la tierra real, de la que piso.
Y ellos, los que paradogicamente han conseguido cruzar la frontera, evidentemente, felices de su logro, todos esos elegidos, que han sido capaces de leer, memorizar, y aprobar una quiniela de entre setenta y ochenta resultados en dos horas. Y luego, sumando, si hay suerte, el otro pac de puntos y aparte. Para acabar siendo ... Intransigibles, retorcidos, vagos, narcisistas, egocéntricos.

Ellas enseguida embarazadas, ellos ya pensando en promocionar. Todos juntos La Cosa Nostra. Que queremos que sean ? que pretendemos... que nos atiendan amable y eficientemente, imposible!

Pobres ...

Els ventalls

Retrat d'una dama 1782 (ampliació)


A vegades la calor es condensa i troneja, per què? perquè ningú la venta.

D'altres no la sents perquè et ventes, fins que et canses, i és clar, després sí que en tens, de calor.

Si poguéssim fer aire a tot el que ens fa calor, hauríem de dur un ventall automàtic. Però això no pot ser.

Per tant, després de dos anys de patir calor, he descobert perquè les super-nenes bufen i bufen.

Per Déu!, per Déu! ... el que fan és que venten.

Punt i seguit. Tifhon involucionant

L'amistat, un tresor per tots els sentits. Omplir, buidar i tornar a fer lloc perquè es pugui tornar omplir. I així dia darrera dia, ben complida, ben sincera, ben real.

L'amistat et diu en veu alta qui ets, sense por de perdre el sentit dels sentits. Sense oblidar mai el que tens, d'on vens i qui ets.

L'amistat es comparteix, perquè no és de ningú, es té perquè es dóna. La vols? Ho saps... és teva.

Interpretació de les imatges

A vegades una imatge val més que cent paraules.

Diuen que tenim cinc sentits, potser aquí hi trobereu el que fa sis.

L'apartat de guaitem, té bàsicament la funció de fer protagonista un del sentits. Peró també hi heu de cercar, si voleu, la lógica que amaguen les imatges.

Potser la imatge, el seu nom, el que representa, allò que la presenta...

Mirau, perfilau i .... parlau?

Maria Vich




A la xarxa hi hem trobat només un quadre del 76


Una pintora mallorquina, fantàstica. Si la voleu veure, te una exposició permanent a la Fundació Barceló. Ha exposat conjuntament amb en Coll i Bardolet (no tothom ho ha fet).

És diferent. El que més m'agrada de la seva obra és quan dibuixa persones. No són perfectes, és una pintura germana de colors i de formes, però quan la mires és diferent perquè les formes arrodonides, afables... tenen cor, les sents com si hi fossin allà, al teu costat.
Els seus quadres canten, parlen, festegen, xiuxiuegen. Les seves gitanes, ja no existeixen dins la nostre societat (ja tan cosmopolita), però encara ens omplen de nostàlgia i d'angoixa.

 

Tal vegada artista?



El dibuix de la dreta està fet amb el paint per un petit artista de set anys amb una imaginació i un pols fantàstic. La seva afició pel dibuix va creixent. No ha aturat de pintar, pinta allò que li agrada, i sis anys després canvia la temàtica, i ... encara és millor. Ampliau la imatge de la dreta, és bona.
Tal vegada artista?





L'afició per la pesca


Un gall i l'afició vista pels ulls d'un nen.

A vegades he despotricat perquè l'afició per la pesca ha acabat amb la meva paciència. Però després, amb els anys, te n'adones que només se viu un pic, i que mentre se pesca, se ... també se viu. Ja no me fa res, crec que m'agrada i tot.



La passió per la ciutat i els aparadors

fotografia feta per una artista desconaguda ... encara



Aquesta imatge no és de la meva ciutat, però és tan representativa i fascinant, que crec, que sense ser-hi, me veig caminat enmig del carrer.

Els rétols dels cartells de les façanes fan menció a l'època de l'any que més m'agrada per comprar i vestir moda, les roba prima, les sandàlies, els colors. El cos és lliure, adéu als abrics, calcetins i sabates.

És senyal que s'acosta la calor, els dies llargs, les nints a la fresca, els ventalls, els sopars al jardí, les torrades, les espelmes ... umm!! i el millor, l'olor que fa l'aire de la meva illa, fa olor de mar i gessamí. Si te'n vas, quan tornes te n'adones que l'olor de la primavera t'enganxa... a la meva illa.

La feina





allò que hauria de ser



el que és



allò que pareix

Conejo en escabeche


Ingredientes:


· Conejo
· Granos de pimienta, dos cayenas frecas, ajos, hierba buena, tomillo
· Vinagre
· Aceite
· Cebolla, zanahoria, alcachofa i bolets

Poner en una olla todos los ingredientes en este orden: los granos de pimienta, las cayenas, los ajos y el ramito de hierbas, encima se coloca el conejo troceado, y sobre este, las verduras cortadas, teniendo en cuenta que luego serán la guarnición del plato.

A continuación se cubren todos los ingredientes, con una una proporción de dos vasos de aceite, por cada uno de vinagre. Se tapa y se cuece a fuego lento durante una hora. Este plato se puede preparar de víspera, se sirve templado o a temperatura ambiente.







L'afició per la pintura

El gust de mirar, les sensacions que a cada persona li produeix, el color i la imatge dins la retina, és totalment intransferible. Qualque vegada ho pots dir amb paraules, però sempre te'n falten.
Cada artista té qualque cosa, però no tots són el que veus i sí que tots són el que sents.



Coll i Bardolet

En Coll i Bardolet, el color i la llum de la mediterrània. El seu amor per una illa i la seva gent, els seus ametlers, els seus ballarins i els seus costums, varen ser transmeses per ell, a la seva obra. Jo l'he mirada i ho he vist, l'he sentida sempre.

La finestra




Aquí hi voreu tot allò que sense dir res ho diu tot.


Avui parlarem de ...

M'agrada escriure, però en català no en sé tant com per fer-ho sense faltes ortogràfiques, si qualcú que en sap, llegeix aquest blog se n'adonarà.
Idò, ja teniu de què parla ...

Cocinar


El cocinar, un placer, desde el mercado hasta la mesa. En juego todos los sentidos ...

Els bolets
Molta diversitat però els reis del meus sentits, els esclata-sangs, les gírgoles i els picornells.




En Klimt


"La besada" 1907-1908

Un dels quadres més carismàtics i un dels més bells de l'artista. El modernisme i el simbolisme tot en un.
Com una obra tan lluenta pot ser capaç de transmetre tanta calidesa?
Mireu-ho... sentiu-ho...